Paraules enlairades

La Quaresma és un període de l’any que dura quaranta dies en què els cristians celebren i recorden els darrers dies que va viure Jesús abans de morir a la creu i es preparen per a la Setmana Santa. Durant aquest temps és costum cristiana no menjar carn, només verdures, fruites, peix i pastes.  La durada de la Quaresma té origen en el simbolisme del número quaranta: el diluvi universal que va obligar a Noe a ficar una parella de cada espècia a la seua enorme arca, va durar quaranta dies; Moisès i Elies van passar quaranta dies a la muntanya; i, Jesús va dejunar quaranta dies al desert. La Quaresma no sempre cau en una data exacta, però sempre comença el Dimecres de Cendra (o dia de Carnaval) i acaba el Diumenge de Rams. Popularment aquest període de set setmanes es representa gràficament per mitjà d’una vella de set cames, anomenada Vella Quaresma, que porta un bacallà en una mà i un cistell ple de verdures en l’altra. Cada setmana (els divendres) se li arrenca una cama fin

El segle XV és el segle d'or de la literatura valenciana. Ho sabies? Va ser durant aquest segle que escriptors i escriptores valencians van elaborar una de les millors literatura de la nostra cultura literària. És a aquesta època on es creen els nostres clàssics.  Algunes de les obres que es van escriure són tan famoses que fins, i van ser tan importants que, fins i tot, apareixen al Quixot de Miguel de Cervantes. El qual, en boca del seu protagonista principal "Quixot" diu que la novel·la Tirant lo Blanch , és la millor obra del món. Tirant lo Blanch , va ser escrita per Joanot Martorell, sembla que entre el 1460 i el 1464, i fou publicada a València l'any 1490. Forma part de les obres anomenades incunables. Saps el que vol dir això? Una obra incunable és aquella que es està impresa (no manuscrita) al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500. Com que era els inicis de l'impremta, aquestes obres no tenen el

Diuen i contes que fa molt molt de temps, per les terres de Montblanc, hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers  de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va  decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure  tranquils, almenys per aquella jornada. La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici. Però de so

Sembla mentida, però fa molts pocs anys que existeixen els entreteniments que coneixem en l'actualitat com els videojocs, les consoles, la televisió, la internet, els mòbils, les tauletes, etc. Aleshores, com jugaven i s'entretenien els nostres iaios? i a què jugaven si no tenien accés a la xarxa? Molt senzill, els nostres iaios jugaven a jocs tradicionals. Aquests són jocs dels "de tota la vida", els quals amb pocs materials una bona colla d'amics podien passar llargues estones de diversió i entreteniment assegurat.  Alguns dels jocs tradicionals són: La baldufa o troma  Aquest joc consistia en un instrument, anomenat "trompa" o "badufa", el qual es feia girar sobre la seua punta metàl·lica. Per poder aconseguir que aquest joguet guirara sobre si mateix, el  que es feia era giravoltar-lo amb un cordell, a l'extrem del qual es solia posar una moneda de 25 pessetes, per tal d'agafar-lo millor i conseguir major potència.

Sabeu qui era Enric Valor? Ho hem explicat breument en l'entrada anterior, però ara, aprofundirem sobre la figura d'aquest home.  Enric Valor va nàixer al 1911 a Castalla (Alacant), al si d'una família de la petita aristocràcia rural. Va estudiar per a mestre en l'Escola de Comerç d'Alacant, però aquest no era el seu somni.  Així que, als dènou anys, va estudiar de forma autodidacta llengua i literatura catalanes, i va entrar en la redacció de la revista Tio Cuc amb la finalitat de publicar cursos d'ortografia valenciana. Seguit el seu objectiu d'aconseguir depurar la llengua valenciana, i que la gent aprenguera a escriure bé el valencià publicà diversos articles i cursos en molts diaris, com Curso de lengua valenciana (1961), Millorem el llenguatge (1971), o Curso medio de gramàtica referida especialmente al País Valenciano (1973). Així com també escrigué manuals sobre la normativització i l'ús del valencià, alguns dels quals encara

Fa molt de temps, quan els nostres iaios eren menuts i la televisió no existia, la forma d'entretindre's era diferent a l'actual.  Normalment, a poqueta nit, els vellets i les vellets dels poble contaves històries antigues, rondalles, per tal d'entretindre als més joves. Els iaios i les iaies es seien a una cadira, i els joves, seien al terra, en forma de rogle, escoltant perplexos les històries que eixa nit es narraries.  De vegades les rondalles eren llegides i altres eren narrades de memòria. Si cliqueu en la imatge us llevarà a una pàgina on trobareu algunes de les rondalles que es narraven en aquella època, les quals són molt conegudes.  A tot això. Sabeu què són les rondalles?  Les rondalles són narracions breus populars que combinaven elements reals amb elements màgics, de fantasia, de llegendes, etc. Aquestes narracions són anònimes, això vol dir que el seu autor no és conegut, i estan destinades a l'entreteniment dels infants i xiquet