En aquest blog volem transmetre la nostra passió per la literatura i les nostres tradicions. De la mateixa manera, volem motivar a l'alumnat a llegir i conèixer més sobre la literatura i la nostra cultura.
La llegenda de Sant Jordi
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Diuen i contes que fa molt molt de temps, per les terres de Montblanc, hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.
El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.
Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.
Havies escoltat o llegit alguna vegada aquesta història?
Aquesta història és molt important en la nostra cultura, i, per això, el dia 23 d'abril, dia de llibre, és típic regalar un llibre i una rosa a les persones estimades.
La realitat d'aquesta història és que, darrere d'ella s'amaguen cultes pagans que l'església primitiva cristiana va voler ocultar amb la figura de Sant Jordi, per tal de cercar personatges heroics que facilitaren el procés evangelitzador que l'església volia fer.
A l'edat mitjana es va inventar aquesta història, que té part real, i part ficticia. On una princesa presa d'un sanguinari drac, és rescatada per un heroi a cavall. Aquest és el típic patró dels cavallers, el qual va ser un senyal identitari de la corona d'Aragó. Et recorda a alguna història que coneixes?
Sabeu qui era Enric Valor? Ho hem explicat breument en l'entrada anterior, però ara, aprofundirem sobre la figura d'aquest home. Enric Valor va nàixer al 1911 a Castalla (Alacant), al si d'una família de la petita aristocràcia rural. Va estudiar per a mestre en l'Escola de Comerç d'Alacant, però aquest no era el seu somni. Així que, als dènou anys, va estudiar de forma autodidacta llengua i literatura catalanes, i va entrar en la redacció de la revista Tio Cuc amb la finalitat de publicar cursos d'ortografia valenciana. Seguit el seu objectiu d'aconseguir depurar la llengua valenciana, i que la gent aprenguera a escriure bé el valencià publicà diversos articles i cursos en molts diaris, com Curso de lengua valenciana (1961), Millorem el llenguatge (1971), o Curso medio de gramàtica referida especialmente al País Valenciano (1973). Així com també escrigué manuals sobre la normativització i l'ús del valencià, alguns dels quals encara...
Sembla mentida, però fa molts pocs anys que existeixen els entreteniments que coneixem en l'actualitat com els videojocs, les consoles, la televisió, la internet, els mòbils, les tauletes, etc. Aleshores, com jugaven i s'entretenien els nostres iaios? i a què jugaven si no tenien accés a la xarxa? Molt senzill, els nostres iaios jugaven a jocs tradicionals. Aquests són jocs dels "de tota la vida", els quals amb pocs materials una bona colla d'amics podien passar llargues estones de diversió i entreteniment assegurat. Alguns dels jocs tradicionals són: La baldufa o troma Aquest joc consistia en un instrument, anomenat "trompa" o "badufa", el qual es feia girar sobre la seua punta metàl·lica. Per poder aconseguir que aquest joguet guirara sobre si mateix, el que es feia era giravoltar-lo amb un cordell, a l'extrem del qual es solia posar una moneda de 25 pessetes, per tal d'agafar-lo millor i conseguir major potència....
Fa molt de temps, quan els nostres iaios eren menuts i la televisió no existia, la forma d'entretindre's era diferent a l'actual. Normalment, a poqueta nit, els vellets i les vellets dels poble contaves històries antigues, rondalles, per tal d'entretindre als més joves. Els iaios i les iaies es seien a una cadira, i els joves, seien al terra, en forma de rogle, escoltant perplexos les històries que eixa nit es narraries. De vegades les rondalles eren llegides i altres eren narrades de memòria. Si cliqueu en la imatge us llevarà a una pàgina on trobareu algunes de les rondalles que es narraven en aquella època, les quals són molt conegudes. A tot això. Sabeu què són les rondalles? Les rondalles són narracions breus populars que combinaven elements reals amb elements màgics, de fantasia, de llegendes, etc. Aquestes narracions són anònimes, això vol dir que el seu autor no és conegut, i estan destinades a l'entreteniment dels infants i xiquet...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada